Papers banyats

L’avaluació d’impacte ambiental (AIA) té el seu origen als Estats Units, la dècada dels 60. És el 1985 quan la Comunitat Europea l’incorpora dins la seva legislació. A Espanya arriba el 28 de juny de 1986, i a partir d’aquí ha sofert  modificacions per tal d’anar incloent tots els projectes que han de passar obligatòriament la AIA.

El paper dels estudis d’impacte ambiental és de vital importància per la conservació i protecció del medi ambient. Sense un pla que vigilés per la correcte execució ambiental de l’obra, es veurien vertaders atemptats contra el medi ambient. Per exemple, si no es fes una observació prèvia a la zona de l’obra per si allà és l’hàbitat d’una espècie protegida, o en perill d’extinció, es veuria com moltes espècies de les Balears haurien desaparegut o hauria minvat molt el número d’individus. Altres tipus d’observacions importants són els de les aigües. Controlar que no hi hagi cap fuga d’aigües ni a l’hora de les obres ni en el funcionament posterior evitarà qualsevol tipus de contaminació del medi.

També és important el fet de que es tracti l’ús que es donarà a l’acció una vegada hagi acabat el seu funcionament. Això marcarà si el projecte passarà desapercebut quan hagi cessat la seva activitat.

Ara bé, tota aquesta importància de l’AIA pareix no ser rellevant per la gent. Un fet significant és que gran part de la població no sap el que és. He pogut comprovar com molta gent era el primer pic que sentia a parlar d’aquest tema quan els  hi comentava. I això es trasllada a les persones que han de tenir en compte tota l’AIA, que són els treballadors (tant de l’obra com del projecte en funcionament). Si els treballadors no respecten els que diu l’avaluació, el medi es pot veure greument afectat (contaminació d’aigües, pèrdua de sòl, mala qualitat atmosfèrica,...).

Per tant, el paper que té l’AIA és cabdal, però no se l’hi dóna la importància necessària. Si no li feim cas, només són papers banyats. 

Self Service

L’actual legislatura del Govern balear passarà a la història, cadascú que opini si per bé o per malament, però de ben segur que serà recordada. El passat 12 d’abril el Consell de Mallorca modificava el Pla Territorial de Mallorca per tal de que es pugi dur a terme la construcció d’una macro hotel a Sa Ràpita, exactament vora la platja d’Es trenc. El Pla Territorial (PTM), aprovat el 13 de desembre de 2004, marca les zones de l’illa on es pot construir o no, i de quina manera s’ha de fer. El PTM marca que al municipi de Campos es pot construir fins a 2 hectàrees, però la modificació dicta que ara es pot construir fins a 21 hectàrees. Aquestes 21 hectàrees permetrien construir el citat macro hotel. S’ha de considerar també que està situat just al costat de l’ANEI d’Es Trenc. La zona d’Es Trenc es troba situat a una zona pràcticament verge. Consta de sistemes dunars, zones humides i salines i és una hàbitat d’escala de migració d’aus entre Àfrica i Europa.

Mauricio Rovira, conseller del Partit Popular diu que no és una modificació del PTM, sinó la “correcció d’una errada material”. Aquest projecte de macro hotel seria de 5 estrelles, amb 285 habitacions i 203 suites, a més de piscines, pistes de tennis, un poliesportiu, pistes de pàdel i un camp de pràctiques de golf de 9 forats. La parcel·la de l’hotel ocupa 20 hectàrees i estarà situada a 150 metres de la platja del Trenc. Segons el conseller, aquest projecte crearia més de 200 llocs de feina, i una inversió de 120 milions d’euros. E projecte ha estat considerat d’Interès Autonòmic, ja que reviuria el sector turístic de la localitat, a part de tota la inversió citada abans.

Tot això hem fa pensar de cada vegada més que tothom fa el que és millor per ell. Amb l’excusa de crear llocs de feina, el govern den Joserra es permet el luxe de modificar les lleis al seu gust. Personalment, això d’un error material, no s’ho creuen ni ells. Si la xifra de 2 hectàrees a la zona de Campos només estigués escrita una vegada, seria un poc creïble (considero que un Pla Territorial s’ha revisat suficientment per tal de que no hi hagi errades), però es que el PTM diu textualment: “S´ha limitat l´assignació al municipi de Campos d´una determinada extensió de creixement (2 Ha.) per a operacions de reserva i dotacionals”, i la xifra de 2 hectàrees surt després a l’acta d’acord del CIM i al BOCAIB.

A Mallorca vivim del turisme, i per tant hi ha d’haver zones hoteleres per tal de que els turistes puguin quedar a l’illa i es trobin a gust. Totalment d’acord. Si tenim un recurs natural, el podem explotar. Però s’ha d’explotar d’una manera raonada (lo que ara es diu sostenible). Si destruïm les zones que atreuen el turistes, ens autodestruïm. El que està fent el govern és abusar de la seva majoria absoluta. Està modificant les lleis com vol. Aquest no és l’únic projecte que vol dur a terme, sinó que hi ha planejats altres macro hotels a la resta de les Balears (pels que també s’hauran de modificar les lleis).

Hi ha convocada una manifestació a Sa Ràpita pes proper diumenge, com es va fer anys anteriors per tal d’evitar també la urbanització de la zona. Jo hi seré, però no canviarem res. Aquest govern s’aïlla del que diu el seu poble (ja s’ha pogut observar amb el tema de la llengua), i en aquest tema, no farà cap passa enrere. Que a ningú li estranyi si un dia al diari veiem que sa Serra de Tramuntana ha estat declarada privada i que només hi poden entrar es senyoret Bauçà i es cos de Bombers de Palma, ja sabem que serà un projecte d’interès autonòmic. 

Per més informació:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4002082/20120412/aprovada-modificacio-pla-territorial-permet-lhotel-sa-rapita.html

http://www.diariodemallorca.es/opinion/2012/04/10/els-fraus-i-les-mentides-pp-amenacen-trenc/757913.html

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/04/12/actualidad/1334252056_608003.html

D'energies i paisatges

Vas caminant per un camí del pla de Mallorca, un extens camp de blat, un tractor que es troba dins un porxo juntament amb estris. Al costat, una caseta on el pagès es fa el dinar i una vegada acabades les feines al camp, hi passa una estona per descansar. Depenent dels luxes que hi hagi tan a la caseta, com al porxo, com al camp de blat (sistemes de reg o altres), hi ha un consum elèctric. No hi ha cap manera d'aprofitar l'explotació que tenim per tal de treure un profit energètic? 

Segons el Govern si. Per això ha proposat que les explotacions agrícoles puguin dur a terme una activitat complementària que produeixi energia. Si volem fer una activitat complementària produïnt energia renovable, hem de saber triar quina duim a terme. Ja que als llocs on fa vent no hi ha explotacions agrícoles (Serra de Tramuntana), i no disposem de cap riu amb aigua tot l'any amb suficient capacitat per moure turbines, podem descartar les energies eòlica i hidràulica. A Mallorca tenim unes 2.800 hores de llum solar anuals. Perque no aprofitar-les? Si recobrim les teulades de les naus agrícoles i cases on es guarden els tractors i estris amb plaques fotovoltàiques, produiríem una gran quantitat d'energia, que el pagés podria utilitzar. També hi ha el cas cas de que el pagès no utilitzi tota l'energia que produiria. En aquest cas pot vendre la que li sobri a l'empresa elèctrica pertinent (ENDESA) conectant les plaques a la xarxa elèctrica normal. Però tot representa uns problemes. Els pagesos de l'illa no són precisament joves, i per tant tenen molta experiència i saben que si una cosa funciona, perque tocar-la? Si l'estalvi econòmic que representa posar plaques solars al pagès no és molt significant, aquest no durà a terme el projecte, ja que ha de fer una inversió inicial per comprar tots els materials (que no són precisament barats). Se suposa que la implantació d'aquesta tecnologia contarà amb una subvenció per part del Govern de les Illes, però si tenim en compte la situació econòmica actual i que el sector agrícola no és molt prioritari pel Govern, no crec que siguin molt grosses. 

També s'ha de tenir en compte que segons l'Annex I de la llei 11/2006, aquestes instal·lacions haurien de passar una Avaluació d'Impacte Ambiental, que suposa un cost extra que hauria de pagar el pagès. Per tant, hi ha un evident problema econòmic. 

Tornant al paisatge del principi, ara imagineu la mateixa imatge, però amb les plaques solars als terrats de la caseta i el porxo, i alguna placa enmig del camp. No hi pega molt, no? Per això, tot hi que ecològicament seria positiu, ja que es reduirien les emissions de CO2 per produïr energia al Murterar, no seria positiu paisatgísticament ni econòmicament, que és el que realment importa a l'Executiu. Si han fet aquesta proposta és per complir amb els acords europeus sobre energies renovables. Hi ha altres solucions, com agafar un lloc aïllat, que no tengui una elevada importància paisatgística i fer-hi un parc fotovoltàic que podria subministrar l'energia a aquells pagesos que la solicítin. Una altre seria posar plaques solars a edificis de les ciutats (cosa que ja s'ha fet a algunes ciutats) que servirien per encalentir aigua a la comunitat de veins, allunyant les plaques solars de les zones rústiques. 

                                          Perque no posar plaques solars a zones urbanes i industrials?

Crec que combinar agricultura i energia no és positiu, ja que és més convenient fer-ho per separat i que la finca agrícola mantengui la seva bellesa natural.

Aquí teniu informació sobre l'acord europeu d'energies renovables:

http://www.energiadiario.com/publicacion/spip.php?article13230

WebRep

currentVote

noRating

noWeight

Entre poc i massa...

Després de 4 anys de moratòria per part del Govern socialista, ara torna a estar damunt la taula l'ampliació d'uns 12 ports esportius. Estem parlant dels ports de la Marina de Sant Elm (Andratx), port de Cala Bona (Son Servera), s'Arenal (Llucmajor), Palmanova (Calvià), Cala Bosch (Menorca), Punta Xinxo i Port des Torrent (Sant Josep), Ses Variades (Sant Antoni de Portmany) i es Viver (Eivissa). Crec que a ningú li estranya aquesta nova política vinent del govern que ve. Aquesta decisió ha provocat  un gran revol dins els partits i associacions ecologistes (i l’oposició al govern). És ben vera que la construcció d'un port esportiu deteriora moltíssim la natura que l'envolta. Per començar, pot afectar les praderies de posidònia que hi ha per devora. El fet de construir dics fa que la corrent que arribava a un lloc es vegi modificada o que directament no arribi. Si una corrent no arriba a un lloc on abans arribava, pot fer que si hi havia una platja, aquesta deixi d'existir (ja no arriben nous sediments que constitueixin la platja). També els dics poden desviar les corrents i provoca acumulació d'algunes aigües residuals. Aquests només són uns dels grans efectes negatius que té la construcció i ampliació de ports esportius. 

Vista del port de Ciutadella

Però si a anteriors entrades a aquest blog hem queixava de que les propostes del govern només cridaven a un turista de baix nivell adquisitiu, el fet d'ampliar alguns ports esportius pot fer que molts turistes que disposen d'una embarcació en el seu país, venguin amb ella fins a la nostra illa, o que la tinguin aquí durant tot l'any. Lògicament, aquest turista, que té suficients doblers per tenir una embarcació, no és el típic turista del "tot inclòs". Es tracta de gent amb un nivell cultural més elevat (perquè ha tingut l'opció d'accedir a aquesta cultura) i que no es passarà tot el dia a la platja. 

Deman que no es mal interpretin ses meves paraules. Jo en cap moment estic d'acord amb l'ampliació dels 12 ports esportius. En el que si estic d'acord és amb l'ampliació d'alguns ports esportius (2 o 3). No té cap sentit, per exemple,  ampliar un port d'una localitat pesquera tradicional. Si es fa, la població perd l'encant tradicional i turísticament pot fer més mal que bé, però el que és més important, afectaria a una zona pràcticament verge. Suposaria afectar gravíssimament les praderies de posidònia i zones naturals dels voltants. 

Suposem un altre cas però. Una zona que després d’anys i anys d’urbanisme, ha perdut tot l’encant natural que tenia, que ha sofert una gran regressió ecològica i que és molt difícil recuperar-la, perquè no aprofitar-la per construir o ampliar el port esportiu? M’oposo rotundament a la urbanització de cales verges de la nostra terra, però si una zona ja ha estat destruïda anteriorment, i es vol fer una obra que destrueix l’entorn, jo optaria per fer-la a la zona deteriorada i deixar com estar els altres paratges verges.

Com a conclusió, consider que el número de ports que es volen ampliar és molt alt. Si es tiren endavant els 12 projectes, haurem perdut part de la nostra bellesa natural com a illa. Però si s'haurien de dur a terme a zones que ja han sofert l'impacte de l'home i que no tenen possibilitat de recuperar-se. Entre poc i massa, sa mesura passa. 

Si voleu més informació sobre l'ampliació dels ports esportius, aquí teniu alguns articles d'interès:

• http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2011/11/30/govern-autorizara-ampliacion-12-puertos-deportivos-balears/724317.html

• http://dbalears.cat/noticia/permalink/slug/bauza-promet-ampliacions-dels-ports-esportius-i-oblida-el-tramvia

• http://dbalears.cat/actualitat/balears/el-psm-iv-exm-s-oposa-a-la-macroampliacio-del-moll-de-son-serra-de-marina.html

WebRep

currentVote

noRating

noWeight

Molta merda

L'any 2005, es va aprovar l'ampliació de la incineradora Son Reus. Aquesta ampliació es basa en que durant els mesos d'estiu, quan arriben milers i milers de turistes, augmenta el nombre de residus que rep aquesta planta incineradora. Aquesta ampliació es varen acabar l'any 2010, i tal com diu la llei 11/2006, i al trobar-se el projecte dins l’Annex I, ha hagut de passar una Avaluació d'Impacte Ambiental. 

És normal que a més població, més residus. Pot passar que la incineradora en algun moment de l'estiu,  es trobi saturada. Però si augmentem la seva capacitat, això crea un problema: durant la resta de mesos, hi ha una sobre dimensió de la planta. És ben sabut per tothom que com menys utilitzada és una cosa, més cara és. Per tant, com més desaprofitada estigui la planta, més cares seran les taxes de residus. Aquestes taxes no les hauran de pagar qui han provocat el seu increment (els turistes que fan augmentar el nombre de residus), sinó els residents a Mallorca durant la resta de mesos, i que veuran com la planta funciona a "mig gas". 

Però l'ésser humà sempre troba solució a tots els problemes. Bé, això mos pensam. Si la planta pot admetre més fems durant els mesos d'hivern, per que no dur residus d'altres llocs i cremar-los aquí? Així durant els mesos d'estiu tenim suficient capacitat per gestionar els residus, i la resta de l'any, aprofitaríem tota la part de les instal·lacions que no s'aprofiten. Es diu que des d'Itàlia parteixen trens plens de residus cap a Holanda i el nord d'Europa perquè siguin cremats. Perquè no dur-los a Mallorca, que està més a prop? 

Si hem de cercar qualque cosa positiva, diria que és si, que és una bona idea per tal d'abaratir els costs de la planta. També que el resultat de cremar tant fems, donarà llum a unes 67.000 cases (unes 200.000 persones), augmentant les xifres d'abans de l'ampliació (27.000 cases o 81.000 habitants). Però crec que no només per això, ja està justificada la seva ampliació. Cal tenir en compte que la combustió d'aquests materials faria augmentar moltíssim les emissions de CO₂. Greenpeace ja ha inclòs Son Reus dins un dels 100 punts més contaminants d'Espanya. La qualitat de l'aire, tant de la zona, com de gran part de l'illa, es trobaria afectada per l'augment d'aquestes emissions. Un altre problema són els residus tòxics resultat de cremar el fems. Es produeixen unes 100.000 tones de cendres a l'any fruit de la incineració. Crec que pesen més els contres que el pros. Però si encara ens mirem la butxaca i no volem pagar tant per les taxes, quines solucions tenim a part d'importar fems?

Cal remuntar-se a abans d'ampliar la planta. Veig dues grans solucions per no ampliar la central. La primera seria acumular els residus de l'estiu i anar-los cremant durant l'hivern, que també es trobava en part desaprofitada (no tant com ara). Però hi podria haver problemes per la gran acumulació que hi hauria i pot ser no hi hauria espai suficient. La segona solució seria fer el que fan a països com Itàlia. Perquè no exportar el fems que no podem tractar durant l'estiu? Així no fa falta l'ampliació i no hi ha sobresaturació en els mesos d'estiu. 

Però ara que ja està feta l'ampliació, l'única solució viable seria la comentada anteriorment, acumular part dels residus que es fan durant l'estiu (assumint els problemes d'acumulació que hi puguin haver), i cremar-los la resta de l'any. Així s'utilitzen de manera més equilibrada les instal·lacions al llarg de l'any, i evitem augmentar les emissions de CO₂ amb la importació de fems d'altres indrets d'Europa. 

Aquest tema crec que ha estat bastant mal administrat, i que hi havia altres opcions abans de fer l'ampliació i abans d'importar fems. Però com deim els músics, molta merda!

Si voleu més informació podeu visitar les següents webs:

http://www.tirme.com/es/empresa_control_medioambiental_01f4s.html

http://www.conselldemallorca.cat/id_section=669&action=news&id_article=8704&id_parent=495&id_lang=0

WebRep

currentVote

noRating

noWeight

El problema a Son Bosc

El projecte del camp de golf de Son Bosc pretén construir un camp de golf a la zona de Son Bosc. Aquest projecte ha hagut de passar una AIA, ja que la construcció d’un camp de golf es troba al punt f) grup 11 de l’annex I de la llei 11/2006, que marca els projectes que han de passar Avaluació d’Impacte Ambiental. En ell s’hauria de fer notar que, com explicaré més endavant, aquest afecta a una zona d’alt interès ecològic, i explicar una possible solució de la destrucció d’un hàbitat tant important tant per flora com per fauna.

                                                                    Orchis robusta

La zona de Son Bosc es troba a Alcúdia, annex al Parc Natural de l'Albufera. L'any 2003 va passar a formar part del Parc Natural, però per poc temps. Això es deu a que es va presentar un projecte per tal de construir-hi un camp de golf i per tant, va ser exclòs de la zona protegida. Tot el moviment que s’ha fet per tal de protegir-lo es deu a que es tracta d’una zona d’alt interès ecològic. A Son Bosc hi trobem la major població de Orchis robusta, coneguda com orquídia de prat. Es calcula que dues terceres parts de la població balear d’aquesta espècie viu a Son Bosc. També és una zona on hi viu la major colònia de Mallorca de l’abellerol (Merops apiaster) i entre altres, és una zona d’alimentació del falcó. Totes aquestes dades en indiquen com ho és d’important aquesta zona tant per la flora com la fauna. Segons com ens diu la pàgina web del GOB (d’on també s’han extret les dades anteriors), moltes agrupacions i entitats amb interès per conservar el medi, com WWF (World Wide Fund), UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura) han defensat la zona, intentant que el projecte no tiri endavant. Han rebut el recolzament de agrupacions polítiques com el PSOE i el Bloc per Mallorca, que quan estaven al davant del Govern Balear varen aconseguir aturar les obres del nou camp de golf. Però els grups del Partit Popular i Unió Mallorquina, mitjançant altres processos (com declarar d’interès autonòmic la construcció del camp de golf) feren que el procés anés endavant. Finalment, el febrer de 2011 la zona va ser integrada dins la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de l’Albufera de Mallorca. Per tant, actualment el projecte es troba aturat, però el recent canvi de Govern fa preveure que malauradament el tema acabarà amb la construcció del camp de golf. Si volien que el projecte progressés fa uns anys, perquè no ho haurien de fer ara?

                                                             Protestes per la construcció

Aquest tema ens proposa diferents qüestions. La primera és senzilla. Cap a on volem anar? Volem deixar a les pròximes generacions un turisme basat amb infraestructures tan poc viables (econòmica i ecològicament) com els camp de golf? Molts som els que estem cansats d’haver de malvendre la nostra illa a turistes que fan malbé el territori. La construcció de camps de golf, parcs temàtics, grans superfícies d’oci no milloren el nivell del turista que visitarà l’illa. Seria millor construir una ruta visitant els grans monuments de la nostra illa (tant els naturals com els fets per l’home), millorar l’accés a aquests darrers, i promocionar un turisme més cultural que l’actual, que es basa en festa, beure, sol i platja. És curiós també la declaració per part del Partit Popular i Unió Mallorquina del camp de golf  Son Bosc com d’interès autonòmic, quan Mallorca conta amb 24 camps de golf i molts altres que estan tramitant la seva construcció i posada en funcionament. Interès de que? De fer malbé una zona tan important per flora i fauna?