L’avaluació d’impacte ambiental (AIA) té el seu origen als Estats
Units, la dècada dels 60. És el 1985 quan la Comunitat Europea l’incorpora dins
la seva legislació. A Espanya arriba el 28 de juny de 1986, i a partir d’aquí
ha sofert modificacions per tal d’anar
incloent tots els projectes que han de passar obligatòriament la AIA.
El paper dels estudis d’impacte ambiental és de vital importància per
la conservació i protecció del medi ambient. Sense un pla que vigilés per la
correcte execució ambiental de l’obra, es veurien vertaders atemptats contra el
medi ambient. Per exemple, si no es fes una observació prèvia a la zona de
l’obra per si allà és l’hàbitat d’una espècie protegida, o en perill
d’extinció, es veuria com moltes espècies de les Balears haurien desaparegut o
hauria minvat molt el número d’individus. Altres tipus d’observacions
importants són els de les aigües. Controlar que no hi hagi cap fuga d’aigües ni
a l’hora de les obres ni en el funcionament posterior evitarà qualsevol tipus
de contaminació del medi.
També és important el fet de que es tracti l’ús que es donarà a l’acció
una vegada hagi acabat el seu funcionament. Això marcarà si el projecte passarà
desapercebut quan hagi cessat la seva activitat.
Ara bé, tota aquesta importància de l’AIA pareix no ser rellevant per
la gent. Un fet significant és que gran part de la població no sap el que és.
He pogut comprovar com molta gent era el primer pic que sentia a parlar
d’aquest tema quan els hi comentava. I
això es trasllada a les persones que han de tenir en compte tota l’AIA, que són
els treballadors (tant de l’obra com del projecte en funcionament). Si els
treballadors no respecten els que diu l’avaluació, el medi es pot veure
greument afectat (contaminació d’aigües, pèrdua de sòl, mala qualitat atmosfèrica,...).
Per tant, el paper que té l’AIA és cabdal, però no se l’hi dóna la importància
necessària. Si no li feim cas, només són papers banyats.
